L’acte va servir com a preludi de l’any institucional que se li dedicarà el 2027, amb motiu del centenari del seu naixement. El comissari Juli Capella hi va anunciar que la celebració no es dirà Any Bohigas sinó Ciutat Bohigas, ja que, segons va explicar, la ciutat va ser sempre la gran obsessió de l’arquitecte, com a símbol de progrés.

Durant la seva intervenció, el regidor Jordi Valls va reivindicar Bohigas com un referent per a Barcelona i el va recordar com l’arquitecte i urbanista que va liderar-ne la gran transformació. Valls va posar en valor especialment la seva contribució a la recuperació del centre històric, la dignificació dels barris i la construcció d’un espai públic de qualitat, i el va definir com la persona que va dibuixar la nova Barcelona.

Elisabet Cirici va destacar el paper de Bohigas per entendre la transformació urbana de les últimes dècades, i va situar el seu llegat com una peça fonamental del model de ciutat i de país que vol impulsar el Govern. Per la seva banda, Guim Costa, va assenyalar que amb el pas del temps la figura de Bohigas anirà guanyant tot el reconeixement que mereix, i en va destacar la capacitat de no deixar ningú indiferent.

Oriol Bohigas és considerat una de les figures més influents de la Barcelona contemporània, amb un paper determinant en el procés de renovació urbana que va culminar amb els Jocs Olímpics de 1992. Més enllà de la seva tasca com a arquitecte i urbanista, va exercir de professor i director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), i va impulsar la creació de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, avui una institució de referència per a l’estudi i la conservació del patrimoni arquitectònic català.

L’homenatge d’aquest cap de setmana marca l’inici del camí cap a Ciutat Bohigas, amb l’objectiu de reivindicar el llegat d’una de les figures més rellevants de l’arquitectura catalana del segle XX.